«Gràcies, presidenta. Les societats són magmes conflictius d'interessos i en aquesta confrontació sempre apareix una vella temptativa criminal: buscar un boc expiatori, el que en castellà es diu un chivo expiatorio. El mecanisme és simple: hi ha problemes, sí, hi ha problemes; es busca algú a qui carregar-li la culpa, una persona o un col·lectiu. Així, la resta pot respirar tranquil, encara que els problemes reals continuïn sense resoldre's. Ja han trobat el culpable i la solució alhora. Caña al migrante. La moció del PP sobre immigració n'és un exemple de manual. Quan es parla de serveis públics col·lapsats, inseguretat o saturació a les fronteres, l'assenyalat sempre és el mateix: el migrant. Zero autocrítica sobre precarietat laboral, manca d'inversió o incapacitat de gestió de la classe treballadora migrant que arriba. Massa complex tot això, és massa complex, hem de simplificar-ho. I el problema és que això dona vots. És molt més útil vendre la il·lusió que tot es resoldria amb menys persones d'origen estranger, amb menys persones europees. Així funcionen les extremes dretes i les dretes extremes. El responsable passa a ser el sospitós per naixement, sigui extern, el migrant, o intern, els catalans, per exemple.»

Fragmento 1 de 7 de esta intervención.