«Seguim aquest relat, fet a còpia de tòpics i xovinisme barat, no busca convivència, no busca convivència ni solucionar problemes, que problemes n'hi ha, que normalment són els mateixos problemes els que té la classe treballadora migrant que els nostres. Exactament igual. No busca solucionar problemes. El que busca són vots, el que busca és que els de baix es barallin entre ells, que els pobres es barallin entre pobres, perquè no mirin cap a dalt, perquè no mirin qui els explota, perquè no mirin qui els utilitza. Aquesta és la seva política. Unes polítiques responsables són les que els serveis públics, l'habitatge i la inclusió s'afronten amb inversió, coordinació i polítiques socials. No amb més murs ni manuals de bones pràctiques identitàries. El rigor acadèmic i les dades ho deixen clar: quan creixen els discursos de l'odi, això sempre és el preàmbul de la barbàrie. I comencen a sonar massa els discursos de l'odi. I això ho saben els jueus, ho saben els musulmans, ho saben els moriscos. Això és el preàmbul de la barbàrie. Deshumanitzar col·lectius sencers simplement per ser el que són. Per això cal denunciar. No acceptem que ens venguin fantasies, perquè els nostres problemes no se solucionen assenyalant, filtrant o excloent. Si la política vol ser digna, ha de superar el relat de la barra del bar i posar al centre de la veritat la convivència i la responsabilitat compartida. Les solucions reals arriben del rigor i de la humanitat, no del sarcasme programat, ni dels carnets per punts.»

Fragmento 6 de 7 de esta intervención.