«Bon dia. Mirin, ara fa un any plovia molt a la meua terra. Plovia molt a Requena i Utiel. Plovia moltíssim i començava un dels pitjors dies o el pitjor dia de la història dels valencians i valencianes que hem conegut. Dies abans, l'AEMET havia avisat que venia una catàstrofe grandíssima. El dia d'abans, la Universitat de València va decidir suspendre les classes i alguns alcaldes valents van suspendre l'activitat. Però el consell de la vergonya va decidir que seguiria tot com si no passara res. Eixa vesprada, a partir de les 4 de la vesprada, començaven a morir els nostres veïns i les nostres veïnes. Eixa vesprada Jose Martínez, per exemple, director de Cheste, anava al seu treball i esperava que no anara cap alumne més ni cap professor i agafava el cotxe sense que ningú l'avisava i moria en les carreteres valencianes. Miren a eixes hores, a partir de les 4 de la vesprada, quan estaven morint els nostres veïns i veïnes, el vostre president estava de dinarot, estava oblidant-se dels nostres veïns i veïnes. El seu president, el negligent del Ventorro, estava oblidant-se de la mort dels valencians i, miren, el poble valencià no va perdonar-ho. I les víctimes, amb les que nosaltres parlem diàriament, ens diuen que estan molt bé els minuts de silenci, però el que volen és justícia, veritat i reparació. El que volen les víctimes és que el negligent del Ventorro no continue.»

Fragmento 1 de 3 de esta intervención.