«En quart lloc, el parc públic continua sent la gran assignatura pendent. Sense un parc públic robust, cap política de lloguer funcionarà. Sense un parc públic no es poden modular els preus. Sense el parc públic no es poden protegir ni les famílies ni els joves. Sense parc públic qualsevol mesura és cosmètica. Com cosmètica era la mesura dels comuns a l'Ajuntament de Barcelona, amb la reserva del 30 % per a habitatge protegit que havia de generar centenars d'habitatges cada any, però el resultat ha estat testimonial: només 31 des del 2018. Ja ho veuen, la distància entre el populisme i la realitat és immensament gran. I arribem a la proposta d'avui. Nosaltres tenim dubtes seriosos que amb aquesta llei es posarà, com diuen, fi a l'acumulació especulativa i a l'expulsió veïnal. Un impost sobre la tercera vivenda frenarà l'acumulació especulativa real? Els grans actors, els que concentren desenes i desenes d'habitatges i operen a través de múltiples societats, s'adaptaran fàcilment i esquivaran aquesta mesura i això ho sabem tots. En canvi, si acabarà afectant sobretot als ciutadans que volen comprar un pis per destinar-lo a lloguer, és a dir, precisament els que no són especuladors.»

Fragmento 3 de 10 de esta intervención.