«Gràcies, president. Aquesta tarda tornem a parlar en aquest hemicicle de salut pública. I si parlem de salut pública, parlem d'un dels pilars que sosté la societat. Parlem del que garanteix la igualtat real entre ciutadania. I per això avui vull posar el focus exactament on toca: el sistema sanitari públic, especialment en el català, en els seus professionals i la necessitat urgent d'aportar i recursos perquè puguin funcionar a ple rendiment. La sanitat pública catalana ha estat un model d'èxit indiscutible. I ho ha estat perquè els seus professionals han treballat amb una dedicació que sovint ha fregat l'heroisme. Han mantingut dret, un edifici malgrat les retallades, malgrat les privatitzacions puntuals i malgrat les decisions polítiques preses a centenars de quilòmetres que no coneixen la realitat del territori ni dels centres de salut. Quan l'atenció primària s'ha tensat fins al límit, quan les urgències s'han saturat, quan les llistes d'espera han crescut per falta de recursos estructurals, sempre han estat ells, els professionals, qui han evitat que el sistema cedís. Sense ells, molts serveis essencials s'haurien degradat com una estructura sense manteniment. Però saben què? Els professionals de la salut pública no tenen vocació d'herois o, en tot cas, no haurien de tenir-ne per poder dedicar-se a la seva feina. I això és responsabilitat nostra, de les administracions públiques.»

Fragmento 1 de 5 de esta intervención.