«Els treballadors i treballadores de la salut són professionals que mereixen tot el reconeixement i no hi ha millor reconeixement que el de garantir-los condicions laborals dignes. Cal reivindicar-los i protegir-los. L'accés universal a la salut universal és la joia de la corona de qualsevol estat del benestar i Catalunya, en aquest sentit, ha estat puntal en recerca en desenvolupament i teràpies avançades. Precisament perquè ha tingut espai per impulsar els seus propis models. I aquí hi ha la clau. Si volem que la salut pública funcioni bé, cal respectar escrupolosament les competències descentralitzades perquè el centralisme perjudica l'eficàcia. Catalunya ha aixecat gran part del que funciona: el model d'atenció primària, les xarxes hospitalàries, els programes de salut comunitària, les línies d'investigació vinculades a universitats i centres punters. I saben què? Per honorar la veritat de la salut pública, per honorar-la de veritat, cal fer molta feina, més enllà d'homenatges, que no dubtem que són merescuts. Cal aportar recursos al sistema sanitaris de les comunitats i no tirar sempre de simbologia, que és el que fa el Partit Socialista avui amb aquesta PNL. I això implica decisions concretes i valentes. Permetre que les infermeres tinguin el grau i el reconeixement professional que els pertoca, permetre que Catalunya tituli i gestioni els MIR i tota la formació del personal que sostindrà el sistema sanitari en el futur més immediat. Garantir que els professionals treballin amb estabilitat, amb eines, amb planificació i amb condicions dignes. Això és el que reforça el sistema: recursos, governança i més competències.»

Fragmento 2 de 5 de esta intervención.