«Fa dècades que l'Estat espanyol funciona amb un model, ho hem dit moltes vegades, centralitzat oligopolístic i, evidentment, profundament ineficient, on unes poques grans empreses, molt poques, decideixen on es genera l'energia, decideixen com es transporta aquesta energia i qui en treu el benefici. I mentre tot això passa, els territoris productors com, per exemple n'anomeno algun, les Terres de l'Ebre o també Navarra, suporten l'impacte ambiental i l'impacte social de les infraestructures. Però atenció: no només suporten les infraestructures i el conseqüent impacte, sinó que no participen del valor afegit ni tampoc participen de les decisions estratègiques. Nosaltres ho tenim clar. No volem més potència per mantenir un vell sistema. No volem. El que volem, és més sobirania per transformar aquest sistema. No és tan complicat d'entendre. La transició energètica no pot ser un simple repartiment de cables i de transformadors. No és això la transició energètica. La transició energètica ha de ser, i aviso que anem tard, una transformació democràtica, una transformació territorial del poder energètic. Perquè la transició energètica ha de ser descentralitzada i ha de ser distribuïda. I això què vol dir? Doncs, miri, que s'ha d'impulsar la generació distribuïda i local, no només amb grans macroparcs que alimenten xarxes molt llunyanes. Això vol dir, per exemple, que s'ha de garantir la participació real dels territoris i s'ha de fer en la planificació elèctrica, no en simples consultes formals. Això vol dir que s'han de prioritzar les energies renovables amb retorn social, amb participació de la ciutadania, amb participació de les cooperatives, d'ajuntaments i de petites i mitjanes empreses. I això vol dir que s'ha d'assegurar que la transició sigui justa i que cap territori que ha viscut del model nuclear o del model fòssil com, per exemple, a casa meva, al Camp de Tarragona o a les Terres de l'Ebre, en quedin enrere.»

Fragmento 2 de 6 de esta intervención.