«La tercera, a veure si els sona alguna d'aquestes coses: check-in, coaching, movie, selfie, follower, meme, streaming, meeting, brainstorming, briefing, coworking, feedback, hardcore, low cost, outsourcing, partner, startup, target, frame, gap, tracking, vending, running, brave... Els sona? Ho fan servir? I és el català, l'aranès, l'euskera o el galego els que amenacen la seva llengua? És bastant probable que molts de vostès rajen del català, de l'aranès, del galego o de l'euskera mentre fan un meeting a la sala de coworking mirant outfits per estrenar after work. I la quarta idea, es diu que tot això de parlar aquí en català, en gallec, en aranès o en euskera, és literal, és del senyor Borja Sémper, 'es hacer el canelo', i que tots podríem parlar en castellà per allò de para que nos entendamos todos. Això ho porto sentint tota la vida. Bueno, primer que per fer el canelo no cal parlar català, senyor Sémper, li ho puc assegurar. I segon, que a Europa, un espanyol, un francès o un italià també poden parlar en anglès per allò de no fer el canelo i perquè nos entendamos todos. Però no ho fan, o almenys necessàriament no ho fan. De fet, molts parlen en les seves llengües oficials. Per què? Per què? Perquè són uns irrespectuosos? Perquè fan el canelo? Perquè són uns antianglesos? No. És bastant probable que a Europa, a Brussel·les, no pateixin del mateix patriotisme fràgil i tòxic que tenen molts de vostès. Per cert, a alguns de vostès els he vist tota la vida a Brussel·les posant-se un pinganillo i no estaven tan cabrejats.»

Fragmento 3 de 11 de esta intervención.