«Bé, senyor Sémper. He agafat alguna nota del que ha dit, perquè d'això va una mica el parlamentarisme. Primer, li diré quelcom que jo crec que és bo que es digui, jo no és la primera vegada que ho dic, però potser sorprèn. Tant de bo la dreta espanyola s'assemblés més a vostè que a Ayuso. Que s'assemblés més a vostè que a Ayuso, però malauradament s'assembla molt més a Ayuso que a vostè. A mi m'ha sorprès i m'ha agradat que vostè aquí parli en euskera, però fixi's què ha passat, els seus socis de govern a pràcticament una gran majoria de comunitats autònomes d'aquest país han marxat. Han marxat. I l'euskera tècnicament, igual que el català tècnicament, igual que el galego tècnicament, són idiomes oficials reconeguts per la sacrosanta Constitució. És que és d'una anomalia terrible que aquesta gent que està tot el dia dient que són patriotes i que són espanyols i que la Constitució per aquí i per allà... que molts, els que tenen l'edat, no la van votar, no la van votar, igual que José María Aznar, per cert. No la van votar. De fet, hi van votar en contra. Però bé, són constitucionalistes. És d'una anomalia terrible. Però vostè ha parlat en euskera i em sembla molt bé, no ha fet el canelo, segons vostè. No sé quina diferència hi ha entre que vostè parli aquí euskera i no faci el canelo i ho faci la Mertxe Aizpurua i sí que fa el canelo. No ho sé exactament, suposo que és un euskera diferent. No ho és. Però em sembla sorprenent que vostè digui que el seu partit defensarà el valencià, que és molt semblant - és el mateix idioma que jo estic parlant aquí ara-, quan persegueix publicacions com el Camacuc, El Temps o Sàpiens a Borriana. Per culpa de Vox i per culpa també de la seva intransigència.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.