«Gràcies, presidenta. Un total de 469 dies per començar el tràmit parlamentari amb la constitució de la ponència. Seixanta-set setmanes d'espera per no entendre que, sense majoria absoluta, fan falta acords. Segon, una llei recentralitzadora. La proposta inicial de la llei atemptava directament contra les competències exclusives atribuïdes a la Generalitat de Catalunya en matèria de consum, d'acord amb l'establert en l'article 123 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Per tant, com deia, aquesta era una llei recentralitzadora. De fet, com totes les lleis que impulsa el Govern mitjançant l'excusa de coordinar millor l'acció política, l'excusa de crear una agència estatal, un programa nacional o l'enèsim observatori sectorial, l'excusa d'homogeneïtzar els tràmits que han de fer els ciutadans, l'excusa de mobilitzar recursos econòmics de diferents administracions o directament l'excusa d'establir el millor criteri de l'Estat en aquella matèria per sobre del criteri que pugui tindre la Generalitat de Catalunya. Tercer, aquesta era una llei gens respectuosa amb allò que ens caracteritza a Catalunya i ens fa singulars. En aquest cas, aquesta era una llei gens respectuosa amb l'ús del català. El text original de la llei deixava els drets lingüístics dels catalans completament desprotegits i en tots els tràmits que féssim els ciutadans davant de les empreses només es garantia l'ús del castellà. De fet, s'imposava sempre l'ús del castellà. Per tant, una proposta com ens trobem sempre amb les iniciatives del Govern, sense cap mena de respecte pel català i amb un menyspreu continuat cap als ciutadans de Catalunya.»

Fragmento 1 de 8 de esta intervención.