«És per això que durant el tràmit de la llei vam posar a sobre de la taula els elements necessaris per corregir totes aquestes mancances i introduir les modificacions necessàries per eliminar aquestes amenaces que hi havia pel català i per Catalunya. La primera, la incorporació de la disposició addicional Catalunya, una disposició que estableix que la Llei del Servei d'Atenció a la Clientela actuarà a Catalunya en allò que no s'oposi en el règim competencial de l'Estatut de Catalunya. Per tant, primer l'Estatut, primer Catalunya i després aquesta llei. La segona, la incorporació de totes aquelles esmenes anomenades lingüístiques, aquelles modificacions que vam treballar amb Plataforma per la Llengua i que donen cobertura als drets lingüístics dels catalans. Unes modificacions que han permès posar el focus dels drets en els ciutadans i no en les empreses que presten els serveis o venen els seus productes. Per entendre-ho de manera fàcil, el dret a utilitzar el català vindrà donat pel lloc on estigui ubicat, on visqui el client d'una empresa i no pas per la bona voluntat de l'empresa ni per on és la seu de la mateixa. Això, que un català es pugui adreçar en català a una empresa de Galícia que li ha venut algun servei o algun producte i que aquesta tingui l'obligació de contestar-li en català, això, tot sigui dit de passada, va fer explotar el cap de la dreta i de l'extrema dreta, estripant-se les vestidures per atrevir-nos a protegir així el català. Però escoltin una cosa, una empresa ha d'entendre que, si vol vendre els seus serveis o productes per tenir els diners dels clients catalans, han d'adreçar-se a ells en català. I si no vol fer o no passa res, però que renunciï a tenir-nos de clients. Ras i curt, o en català o sense els nostres diners.»

Fragmento 2 de 8 de esta intervención.