«Yo no sé si se refieren ahora a la igualdad entre hombres y mujeres, al aborto, al hecho de que la sostenibilidad ha entrado como criterio rector de la política institucional. No sé exactamente dónde está este deterioro moral. A ver, a mí sí me parece que el deterioro moral viene de sus discursos y de la falta de democracia en este Estado, pero, más allá de eso, no veo nada horroroso. Acto seguido dicen que existe ya una gran alarma social y que no son susceptibles, pero sí relevantes cuantitativa y cualitativamente. Pero luego van y dicen: la magnitud del problema choca, sin embargo, con los escasos datos oficiales. Se'ls inventen! Se'ls inventen! Perquè o hi ha dades o vostès no poden saber la realitat. Perquè no em diguin que estan a tot arreu i a tota hora, perquè per molt cristians que siguin, omnipotents, omnipresents i omniscients encara no ho són. I deixi'm acabar amb una història sobre una família desestructurada que, efectivament, seria l'únic motiu pel qual jo em podria haver plantejat en un moment rebaixar l'edat penal dels nens. Érase que se era una família desestructurada, amb pares separats. No tenien una mala posició econòmica, però un dia el nen, el nen gran, de 13 anys, es va pegar un tir al peu i no podia tenir armes i no li van aplicar cap element penal. Aquest nen i aquesta família desestructurada és la seva família real.»

Fragmento 7 de 8 de esta intervención.