«Per mi, és lògic pensar que totes aquestes accions que vagin encaminades a aturar aquesta sagnia a les famílies i dels joves i la gent gran amb el preu de l'habitatge és una bona acció. Per mi, és complicat pensar i entendre els arguments que esgrimeixen segons quines formacions, que la setmana passada també van tombar la presa en consideració d'una llei d'Esquerra Republicana, que volia fer pagar fort a qui especula amb l'habitatge per tenir més recursos, perquè la gent normal tingui un lloc on viure. Però ja ho hem sentit, s'oposaran segurament aquesta iniciativa. Jo el que no acabo d'entendre és quina és la seva estratègia. Una recepta que al final el que diu és que s'ha de construir a sac, sense cap limitació, barra lliure a la gent que compra sense hipoteca, reben el pis a preu d'or, per tornar-lo a comprar i així anar fent gran la bombolla de la roda de l'especulació. Però hi ha una cosa, això ja va passar, eh? Això ja va passar i va acabar malament i va acabar malament per a la gent normal, per a la gent que no pot accedir a un habitatge de cap de les maneres i que s'aixeca cada dia per anar a currar vuit hores per un sou mitjanament digne. Va acabar malament i aquesta és la recepta que ens diuen una setmana rere l'altra les dretes que hem de seguir aplicant. No és la nostra recepta. Vostès ho saben. És una recepta que aboca a fer el problema més gros i a fer més negoci pels més rics. Clarament una recepta que no ens agrada gens i que empitjora les condicions de vida de les persones treballadores.»

Fragmento 2 de 5 de esta intervención.