«Tercera consideració, la possibilitat que els estats membres hi posin fons propis trenca absolutament la igualtat entre els estats membres, ja que n'hi haurà alguns que estaran més disposats a posar-hi fons propis i aquests, evidentment, donaran més suport al sector que no els altres. Per tant, d'entrada tenim un doble problema. Primer, es trenca la part comuna de la política agrària comuna. I segon, com que la decisió dependrà de Madrid, doncs ho tenim clar, companys i companyes que m'heu precedit, de Junts, del PNB i de Bildu, es comptarà molt menys amb les regions. No es regionaritzarà aquesta PAC. I per tot això, des d'Esquerra Republicana tornem a reivindicar una vegada més el mateix.Primer, reivindiquem que la PAC és un element clau de la integració europea per moltíssims objectius. Els saben de sobres: la sobirania alimentària, la lluita contra el canvi climàtic, els estàndards de qualitat de les produccions, etcètera, etcètera. Des del primer moment hem exigit que es mantinguin els dos pilars i que se'ls financi tots dos de manera digna. Encara més, en un moment on el sector agroalimentari pateix la competència deslleial. Ens preocupa també molt la recentralització dels fons europeus, especialment pel que fa a la política de cohesió, especialment aquí. Aquests són uns fons clau. Són uns fons clau per modernitzar les nostres economies, també per reduir les desigualtats i per accelerar la transició ecològica. És imprescindible que el meu país -per això ho posem avui a consideració- és imprescindible que Catalunya pugui seguir gestionant aquests recursos i, per tant, els exigim que aquesta sigui una línia vermella.»

Fragmento 2 de 6 de esta intervención.