«Gràcies, presidenta. Senyories de Vox, són dos quarts tocats de deu. Parlaré una bona estona en català, així que si volen, és un bon moment perquè puguin anar al seu lloc preferit d'aquest edifici, que és el bar de l'hemicicle. I señor Sémper, hem trobat a faltar el seu euskera, al cel sigui el seu plurilingüisme. Li va durar una sola sessió, a veure si torna alguna vegada. Després de la darrera legislatura, aquesta modificació que aprovarem és més necessària que mai, perquè al llarg dels darrers anys hi ha qui ha convertit les nostres llengües en eines per a la confrontació. Acabem així, avui, el seu mal ús. Ja no es podrà aprofitar el fet que no estiguin previstes explícitament al reglament per utilitzar-les, per confrontar i dividir aquest hemicicle. Perquè uns per intolerància i altres per victimitzar-se han fet de les nostres llengües massa temps una eina de confrontació. Això avui s'acaba. Perquè a la casa de la paraula, totes les paraules han de ser benvingudes. Totes les paraules de totes les nostres llengües han de tenir-hi cabuda. Hem de ser exemple de com l'estima i respecte a totes les llengües espanyoles han de ser una de les principals fortaleses de la nostra unió. Hem de ser avaladors de les institucions democràtiques que avui fan que els nostres infants puguin estudiar-les, conèixer-les i emprar-les totes. Aquelles institucions que han creat eines com la immersió lingüística, sorgida de l'alba de la nostra democràcia, i que ha defensat sempre el socialisme a Catalunya, i que ha permès que tots els nostres infants parlin i dominin el català i el castellà i les puguin emprar indiferentment totes dues amb harmonia, amb respecte a ambdues, amb amor per totes dues.»

Fragmento 1 de 7 de esta intervención.