«Sí, gràcies. Senyor ministre, la Llei d'Amnistia ja ha passat el filtre del Tribunal Constitucional i previsiblement, a la vista del pronunciament de l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, passarà també tots els filtres europeus. No en teníem dubtes. Aquí els únics que dubten són els tribunals que han d'aplicar aquesta llei, i no tots, especialment l'alta judicatura. En el seu paper d'actor polític, no jurídic, de croada per l'Espanya reaccionària, 1 y no 51, i en defensa de la unitat sacrosanta d'aquest Estat. Miri, demà farà cinquanta anys de la mort del criminal dictador Francisco Franco i lamentablement no va ser mai portat a cap tribunal pels seus crims. Però la seva obra ressona en les resolucions de l'Audiència Nacional i del Tribunal Suprem. La pregunta és quan definitivament, la Llei d'Amnistia hagi superat tots els impediments teòricament jurídics que li han volgut posar, com defensaran els drets dels injustament encausats? Perquè li recordo, segons dades d'Òmnium, que de les 726 persones amb causes penals seran amnistiats 178. En 35 casos les peticions han estat directament denegades; amb 48 s'està pendent de la resposta d'Europa; en 75 encara no hi ha hagut cap resposta; en 332 no hi ha constància que ni tant sols s'hagi tramitat; en el cas de les multes, de 884, se n'han amnistiat 21. Digui'm, si us plau, quina credibilitat creu vostè que ens mereixen els tribunals espanyols? Quina credibilitat creu vostè que nosaltres podem posar en l'acompliment d'aquesta llei que va costar tant de pactar? Quina credibilitat podem tenir en les institucions quan cada dia estan soscavant el principi democràtic de que el legislatiu legisla i el judicial judica? Quina credibilitat podem tenir en un estat, que vostès ho estan patint, els jutges, el poder judicial, altament polititzat, s'erigeix en legislador?»

Fragmento 1 de 3 de esta intervención.