«Arribem tard. Això és veritat que cal dir-ho. S'arriba tard o hem fet tard massa anys d'esperes i promeses incomplertes, i això és inacceptable. Però vull aprofitar aquest reial decret llei de l'ELA, que sembla que avui ja encarrila molt bé aquest problema per fer una miqueta de proselitisme del que significaria el bon parlamentarisme. Hi ha moltes altres ELAS que per qüestions electorals, o electoralistes més aviat, no s'estan solucionant. I demanem que la paràlisi en temes crucials com aquest de l'ELA no es faci. Exigim i fem un toc a la humanitat dels diputats i diputades perquè tirin endavant. Hi han problemàtiques, per exemple, molt greus amb l'ingrés mínim vital, que és una prestació per a qui no té res. Famílies sense feina, persones amb 700 euros al mes. O persones sense sou, però gairebé d›un milió de persones necessitades, només 420 000 persones reben aquesta ajuda. Menys de la meitat. Aquesta setmana m'he entrevistat amb gent que ha hagut de retornar a l'ELA escoltant històries dramàtiques perquè per raons, per petits increments amb els diners que han percebut, per exemple, que un fill menor s'hagi posat a treballar o per un treball temporal de dues setmanes, etcètera, etcètera. Per moltes raons, o perquè una pensió alimentària ha arribat en aquest moment, han de retornar tot l'ingrés mínim vital. Això per la gent es converteix en un ingrés màxim vital. És greu. És greu que la gent que està en pobresa extrema sigui tractada d'aquesta manera, com he escoltat, de moltíssimes persones de viva veu.»

Fragmento 2 de 8 de esta intervención.