«I avui SUMAR, membre del Govern espanyol, ens porta una proposta per impedir que persones jurídiques comprin habitatges. Una restricció més, un límit més, un pedaç més. Però no és una solució, no ho és pas. Tots estem comprovant què passa quan en un mercat ja tensat s'encadenen regulacions restrictives, baixa l'oferta i pugen els preus. Ho hem vist per la llei estatal de l'habitatge, ho hem vist amb les zones tensionades, ho hem vist amb els límits als preus, i ho tornaríem a veure amb aquesta prohibició massiva de transmissions. Res d'això no ha frenat la pujada dels preus. Al contrari. La realitat és tossuda i, si redueixes l'oferta, el preu puja. I en els darrers dos anys els contractes de lloguer s'han reduït a la ciutat de Barcelona un 28 %. I, si continues restringint la iniciativa privada sense tenir un parc públic potent, només aconsegueixes expulsar més oferta encara del mercat. I per això Junts tornem a repetir que el que cal és ampliar a marxes forçades el parc públic d'habitatge. Sense això, és fer-nos perdre el temps a tots, serà inútil. I el que és pitjor, s'està frustrant profundament la gent. De promeses tantes com vulguin, però de resultat cap ni un. Tant el Govern d'Espanya com el Govern Illa han fet grans anuncis i titulars sobre centenars de milers d'habitatges. La ciutadania recorda perfectament la pluja d'habitatges. Però la pregunta és molt simple: on són? On són aquests habitatges? On són les promocions o algunes grues? On és l'increment real del parc públic de lloguer? Si no es construeix o no es rehabilita, si no es posa sòl, si no es compra, si no s'executa pressupost, l'emergència habitacional no es resoldrà mai.»

Fragmento 2 de 9 de esta intervención.