«Gràcies, presidenta. Benvinguda, consellera de Cultura de la Generalitat, señora Natàlia Garriga. Bon dia a tothom. Mirin, soc filla d'una mestra, la senyoreta Maria, que va aprendre acadèmicament la seva llengua materna en la clandestinitat. De petita recordo quan jo arribava a casa, el menjador de casa meva, després de la jornada escolar, s'omplia de mestres que d'amagat rebien les classes de llengua catalana clandestinament. I si avui parlem la llengua catalana aquí, i si encara és viva a la nostra terra, és gràcies a tota aquesta gent que durant segles ha après i transmès la llengua catalana en la clandestinitat. La fita històrica que assolim avui aquí és una victòria democràtica de milers i milers de persones al llarg de la nostra història. M'agradaria no haver de sortir aquí contenta dient: 'Que bé, parlo en català'. Sabeu per què? Perquè el que jo voldria és viure en una Catalunya independent, on seria l'única garantia per a la plena normalització de la nostra llengua. Però malgrat això, evidentment, estic contenta. Estic contenta perquè avui parlo la llengua que jo vull, la llengua en què penso, la llengua en què sento, la llengua en què m'expresso lliurement i plenament.»

Fragmento 1 de 9 de esta intervención.