«Fa sis anys que estic en aquest congrés i, des del primer dia, els vam dir que, en la mesura en què utilitzen subterfugis, eufemismes per referir-te a la realitat, se't fa cada vegada més difícil combatre-la. Fa sis anys que els estem dient que canviïn d'una vegada la llei contra la violència de gènere per la llei contra la violència masclista. Ni violència de gènere, ni maneres de dir coses rares. Curiós, perquè a la diputada del PP se li ha escapat i ha dit violència masclista, perquè és exactament del que estem parlant. I cada vegada que fem una norma sobre violència masclista diem: 'Si us plau, modifiquin la Llei 1/2004 sobre la violència masclista'. I ens diuen: 'És que no podem modificar res si no anem a la mare dels ous'. Doncs facin-ho, per favor. Avui hauríem pogut portar una proposició de llei per modificar el text de la llei per a l'erradicació i en defensa contra la violència masclista per dir-li violència masclista, i tot seria més fàcil. Perquè saben què passa? Que amb el feminisme fa molt de temps que estem intentant dir que no és l'oposat al masclisme, que no són dos termes antitètics i equivalents quant al pes, sinó que lo normal amb una persona amb un codi ètic i moral és ser feminista, perquè això vol dir que defenses la igualtat de totes les persones davant de la llei i l'equitat davant de la realitat. I ser masclista és ser algú que menysprea la meitat o el 52 % de la població. Però no ens en sortim, no ens en sortim, perquè els grups de poder no volen utilitzar la nomenclatura adequada. I, mentre no fem això, la major part dels joves que estan alienats per les xarxes socials segueixen pensant que el masclisme és una manera de discriminació dels homes, i no ens en sortirem. No ens en sortirem.»

Fragmento 2 de 6 de esta intervención.