«Ministre, per a nosaltres es imprescindible modificar la llei perquè aquestes dones siguin incloses i reconegudes com a víctimes. Moltes d'elles no poden aportar registres que demostrin tot el que van patir. La repressió va ser profundament silenciosa. Molts expedients es van perdre, es van ocultar, mai van arribar a existir. Els arxius estan dispersos, en molts casos fora de l'Estat i no tenen judicis perquè van ser tancades per qualsevol cosa, com per portar una faldilla massa curta o per tenir idees pròpies. A més, algunes van ser víctimes del Patronato fins al 1985, en plena etapa democràtica que la llei no reconeix. I, per acabar, ministre, sabem que estan organitzant un acte de reconeixement per a elles. Un acte que, segons ens consta, no han ni acordat, ni parlat, ni pactat. Aquesta és la seva idea de reparació democràtica? Seguir exercint violència institucional? Es pot comprometre avui aquí, amb aquestes dones que l'estan escoltant, que aquesta legislatura serà llei, el reconeixement d'elles com a víctimes del Patronato? Ministro, para nosotros es imprescindible modificar la ley para que estas mujeres se incluyan y se reconozcan como víctimas. Muchas de ellas no pueden aportar registros que demuestren todo lo que sufrieron. La represión fue fundamentalmente silenciosa. Muchos expedientes se perdieron, se ocultaron, nunca llegaron a existir. Los archivos están dispersos, en muchos casos fuera del Estado, y no tienen juicios porque se las encerraba por cualquier cosa, como por ejemplo llevar una falda demasiado corta o por tener ideas propias. Además, algunas fueron víctimas del patronato hasta 1985, en plena etapa democrática que la ley no reconoce.»

Fragmento 1 de 2 de esta intervención.