«I ara sí que vaig acabant presidenta. Malauradament, la dana, ho deia el company Otero, no és un fenomen excepcional, és un horrible exemple més d'una realitat que ens interpel·la. Episodis extrems cada vegada més intensos i cada vegada, això va pels negacionistes, més freqüents. I em permeto una última advertència que no hauria de continuar sent ignorada i que em toca parlar-ne. Els aiguats que afecten el Delta de l'Ebre són un avís constant, senyories, cada vegada més greu. Un avís a la nostra vulnerabilitat al delta de l'Ebre no només s'inunda. El delta de l'Ebre retrocedeix. El delta de l'Ebre s'enfonsa. El delta de l'Ebre desapareix i ho està fent davant dels nostres nassos. Cada vegada que hi ha un aiguat intens, cada vegada que arriba una dana, el territori queda més exposat. I malgrat tot això, el Govern de l'Estat, any rere any, continua actuant com si fos un incident puntual i no el símptoma inequívoc d'un col·lapse climàtic, que és el que és i que aviso també, això, el delta de l'Ebre, pot ser que ens porti els primers refugiats climàtics, una cosa que ningú es pensava. Doncs això pot ser que ens passi i que passi al sud del meu país. L'Estat ha de complir amb els compromisos que li pertoquen per reparar el greu impacte dels temporals que han assolat el delta de l'Ebre els últims anys. Per exemple, la Alice de fa un any i mig.»

Fragmento 5 de 11 de esta intervención.