«Segona cosa. Ni l'objectiu de dèficit, ni el deute total que es permet a cada nivell administratiu que, evidentment, s'estableix a la llei d'estabilitat pressupostària, concorden ni amb les competències ni amb la despesa de les comunitats autònomes ni dels ajuntaments. De fet, no caldria que avui ho recordéssim, però ho tornarem a fer, que tant la Generalitat com els ajuntaments fan bona part de la despesa de l'Estat del benestar, en educació, en salut, en serveis socials. Com és possible, vicepresidenta? Com pot ser que les comunitats autònomes que fa més de la meitat de la despesa pública que l'Estat, puguin registrar només un 0,1 % del finançament. Mentrestant, l'Administració General de l'Estat en registra 1,8 % del dèficit. No s'entén. Nosaltres això ho definim com un despropòsit perquè és un despropòsit. De fet, és una aberració. És una aberració que l›Estat empri aquest paternalisme a l›hora de gestionar uns recursos que haurien de ser de totes i de tots. De fet, és un despropòsit que no es permeti desenvolupar l›autonomia local i les competències que té cada territori, les comunitats autònomes, de forma digna. Bàsicament, hi torno, per finançar només les polítiques públiques que siguin millors. També és una vergonya que l›Estat utilitzi aquesta recentralització perquè el Govern central faci despesa en àmbits, també ho hem denunciat mantes vegades, que nosaltres no els veiem clars ni necessaris, i menys la ciutadania, com per exemple l'escalada d'inversió en Defensa d'aquest darrer any.»

Fragmento 2 de 9 de esta intervención.