«Hoy hablaré en nombre de las fuerzas políticas que representan a las antiguas y a las más antiguas naciones europeas: Euskal Herria, Galiza y països catalans. Nuestra lengua está ligada a nuestra identidad y es la expresión de nuestro pueblo; está completamente ligada a la historia y a la memoria gracias a un nudo indestructible y arraigado a las mismas. Porque, de hecho, una lengua es mucho más que una herramienta de comunicación, es muchísimo más: es un repositorio de la memoria libre de las personas y, además, es un vínculo entre diferentes generaciones; es toda una visión del mundo y una forma única, una forma original de estar en el mundo. Nuestras lenguas, que son el euskera, el galego y el catalán, han perdurado ante numerosos intentos de genocidio cultural que, durante siglos y siglos, han sucedido y se han producido a cargo de los Estados español y francés. (Aplausos). La Constitució del 1978 afirma un principi plurilingüístic que parteix de l'obstinada realitat: el 40 % de la població de l'Estat espanyol, més de 19 milions de persones viuen en territoris amb llengües oficials diferents del castellà o espanyol. Al mateix temps, però, aquesta constitució consagra la supremacia del castellà, que és oficial a tot l'Estat i el coneixement del qual s'imposa arreu. La Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries ha assenyalat diverses vegades que els parlants de català, euskera i gallec no són tractats com els parlants de castellà, tot i ser aquestes llengües també oficials. Arran d'això i en el dia a dia, es generen moltes situacions de discriminació inacceptables en un sistema democràtic. Aquesta pèssima i ínfima protecció del català a l'euskera i al gallec es demostra, per exemple, en l'absència d'una normativa estatal que garanteixi que totes les persones puguin relacionar-se amb validesa i eficàcia jurídica amb els òrgans de l'Administració central i les institucions comunes en la llengua que triïn. Tret, és clar, del Congrés de Diputats i l'edició plurilingüe del Boletín Oficial del Estado, del DNI o del carnet de conduir. Senyories, és escandalosa la feblesa del plurilingüisme a Espanya, sobretot si es compara amb estats com Bèlgica, el Canadà o Suïssa.»

Fragmento 4 de 11 de esta intervención.