«Senyories, hem reculat molt durant els darrers anys. Per això aquesta llei és imprescindible. Pel que fa a Catalunya, la sentència del Constitucional sobre l'Estatut de l'any 2010 va suposar un gir involutiu cap a una progressiva desoficialització i va significar la pèrdua dels beneficis de la noció de llengua pròpia. A les Balears i el País Valencià assistim a l'arraconament sistemàtic de la llengua pròpia que porten a terme els respectius governs del Partit Popular, obligats pels seus acords amb els ultres de VOX, la qual cosa suposa una destrucció criminal de la cultura feta des de les institucions amb total impunitat. No som, senyories, davant un tema només d'identitat. Som davant d'una qüestió d'igualtat i de radicalitat democràtica. Venim d'un silenci antic i molt llarg, com cantava en Raimon, però no ens resignem. I el gran poeta Vicent Andrés Estellés ho diu aixina al poema 9 d'octubre de 1978. 'Poble retrobat a les malmeses síl·labes de l'idioma, de sang, de ferro, d'ossos que duren més que els homes'.»

Fragmento 8 de 11 de esta intervención.