«Entrant en el detall de la proposició d'avui, estem d'acord, de veritat, estem d'acord en l'objectiu, però no en el marc que es tria: el del constitucionalisme lingüístic espanyol. Junts sempre ha defensat que el català no necessita que l'Estat li garanteixi res. Necessita que l'Estat deixi d'ofegar-lo i reconegui sobirania plena a Catalunya per regular el seu ús. Aquesta iniciativa, per tant, segons la nostra opinió, en lloc d'empoderar Catalunya, el que fa és estatalitza la normativa lingüística i la reordena segons un model que inevitablement continua pivotant sobre la primacia del castellà, el centralisme institucional i el marc de l'article 3 de la Constitució espanyola. Es parla de garantia dels drets lingüístics individuals quan, vist des de Catalunya, del que volem parlar és dels seus drets col·lectius i històrics. No volem que l'Estat vegi la nostra llengua com si es tractés d'una modalitat cultural, sinó que la reconeguin com el pilar de la nostra nació. I sí, el català també és una llengua oficial de l'Estat, però la seva regulació no pot ser centralitzada, perquè aleshores estaríem d'alguna manera envaint les nostres pròpies competències des de Madrid. I en això Junts, mai, mai, hi estarà d'acord. Prendrem en consideració la proposició que té al darrere molta feina, ho sabem, però ja els diem que si el PSOE decideix tirar-la al davant i no deixar-la al calaix, l'esmenarem.»

Fragmento 3 de 8 de esta intervención.