«Señor Jordi Campos, mire si les molestan las lenguas que no son el castellano que hasta se atreven a intentar prohibir los cuentos para niños en catalán. (Rumores). Esos son ustedes, señorías; esos son. Y fíjense que España, ni siquiera cuando estuvo Franco, ni siquiera entonces, fue solo una, y nunca hubo un momento en la historia de este país en el que el castellano estuviera solo como lengua en este Estado, fíjense. Aquesta proposició de llei no és cap concessió ni tampoc un privilegi. Tampoc ho és. És el desenvolupament d'un mandat constitucional i europeu. La Constitució reconeix el plurilingüisme com a riquesa i, a més a més, obliga els poders públics a protegir i promoure les llengües oficials. Obligació que vulnera de forma contínua, igual que la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries. Els informes internacionals són claríssims i assenyalen els incompliments sistemàtics per part d'Espanya en la defensa, la promoció i també en la garantia de l'ús d'aquestes llengües. No és digne d'un Estat que es vol plural i democràtic la situació que arrastrem. Poder parlar una llengua no és només una qüestió administrativa, és un dret humà, un dret que protegim els qui vivim, plorem i cridem en les nostres llengües pròpies. Aquesta proposició busca la normalitat, que puguem utilitzar les llengües amb normalitat, molt especialment quan parlem amb l'administració i amb els diferents poders públics. Volem garantir que tots els ciutadans puguem expressar-nos en la nostra llengua oficial, pròpia i materna en molts casos. Una llengua carregada de vincles emocionals i també de cultura. No demanem res extraordinari. Exigim el compliment de la llei, demanem el que és just, constitucional i, a més a més, europeu. Som milions de persones que exigim els nostres drets humans i lingüístics. Per no caure en els clàssics, els diré que tant de bo algun dia puguin llegir, per exemple, Irene Solà o la Marta Rojals en la llengua original. Vostès de veritat disfrutarien, o així ho espero. Llarga vida al català, a l'aranès i a totes les llengües oficials o no oficials que es parlen arreu de l'Estat. Moltes gràcies.»

Fragmento 1 de 2 de esta intervención.