«Senyories sent valencià, no puc no parlar de la taronja, un símbol de la realitat del nostre camp. Primer, la diferència entre el preu d'origen i el preu que paguem els consumidors. El segon, la competència deslleial que suposen l'entrada massiva de taronges sud-africanes. Un acord, senyories, amb Sud-Àfrica, que vostès populars, socialistes i liberals, vau votar a la Unió Europea. Miren, senyories, m'haguera agradat que hui m'abuelo Pepe m'haguera pogut escoltar perquè li diria que tenia més raó que un sant. El dia que va morir, em va agafar de la mà i em va demanar dues coses. La primera, que la nit de Nadal la passàrem en família i ho fem i el recordem. La segona és que passara el que passara, no vengueren el tros del Batà perquè ell, que era vell, un llaurador vell, sabia que amb lo poc que li pagaven als llauradors i lo molt que valien els preus dels productes als supermercats, tindre un trosset d'hort era el major tresor. Muchas gracias, señora presidenta.»

Fragmento 2 de 7 de esta intervención.