«Senyor president. Senyora ministra. Avui venim aquí a parlar de més de tres milions i mig de treballadors autònoms, quasi 600 000, més de 600 000 a Catalunya, més de 55 000 a la demarcació de Tarragona que no viuen de l'especulació, que condueixen una furgoneta, obren el portàtil, fan de comercials, etcètera. Vinc a parlar dels autònoms, però no des d'una perspectiva neoliberal de l'emprenedor per èxit en allò d'autoocupat i ets Steve Jobs en potència, etcètera, etcètera. No, no, no. No anem al món real. Vinc a parlar de l'autònom, que és abans que res, classe treballadora. Repeteixo, l'autònom que és classe treballadora, subjecte i adjectiu. Durant dècades hem construït a la pràctica dos tipus de treballadors. Treballadors assalariats que haurien de tenir convenis, vacances pagades, acomiadament mínimament protegit, etcètera. I treballadors de segona, sense protecció social i amb una pensió futura de misèria, sense horari, etcètera, etcètera. Això és una realitat que hem de millorar. I ho faig amb tota l'empatia per guanyar el suport a aquesta cambra, perquè crec que el que estic dient és realitat. La tesi és molt senzilla. Un autònom que no arriba al salari mínim interprofessional no és un emprenedor d'èxit, és un treballador pobre, moltes vegades, és un treballador pobre. I un sistema que tracta igual a qui ingressa milions i qui no arriba a final de mes, no és un sistema just de Seguretat Social, és una trituradora de drets i d'igualtat que crec que hem de millorar. I a més, molts autònoms tenen la sensació que tenen la percepció, i les percepcions són importants, que paguen com si tinguessin un Ferrari i en canvi reben com si tinguessin un patinet, la qual cosa no és just. Per això, avui, estructurar la intervenció en quatre grans blocs i un paquet de propostes clares i constructives.»

Fragmento 1 de 16 de esta intervención.