«Primer bloc: començarem pel cor del sistema les cotitzacions dels autònoms. Històricament és veritat que el 85 % dels autònoms han cotitzat la base mínima. La base mínima. Hi ha un 15 % que ho han fet voluntàriament, però hi ha el 85 % que no ho ha fet perquè els agrada cotitzar poc, sinó perquè no podien pagar més. El sistema ho permetia, però alhora els ofegava. M'explicaré. Mirem aquesta comparació. Un autònom que guanya més de 6000 euros, més de 6000 euros al mes, paga 600 euros de quota i un assalariat amb un sou de 1500 euros, entre ell i l'empresa gairebé el mateix. Un assalariat que cobra 6000 euros aporta, gairebé, 1900 euros al mes. Conclusió clara, qui més guanya si és autònom, aporta proporcionalment 3 vegades menys que un mileurista assalariat. I això no és just. Això no és just. Això és un sistema regressiu i que crec que hem de no acceptar-ho i intentar canviar-ho. De fet, ho vam fer una mica, el RETA, ja portem uns anys i crec que s'ha de reformar per poder solucionar aquesta realitat. A més, les quotes de RETA sabem que només cobreixen aproximadament la meitat de les despeses en pensions dels autònoms. Raó de més per reformar-ho. Tot això té conseqüències al final de la vida laboral. La pensió mitjana d'un autònom és de 942 euros. Amb això no es pot viure. La d'un treballador del règim general no és per tirar coets, però és de 1487 euros, una diferència del 37 %. No és casualitat, és el resultat d'un sistema que no està ben dissenyat. Anem a intentar dissenyar-lo.»

Fragmento 2 de 16 de esta intervención.