«A més, hi ha una altra cosa que voldria afegir hi ha llacunes de cotització que també discriminen. Un assalariat, si té més mesos sense cotitzar, veu com el sistema li omple aquests buits amb bases mínimes. Un autònom no. Si té un any dolent i no pot pagar, té zero. I aquest zero l'arrossega durant tota la pensió de per vida. Ho hem de solucionar i ho proposarem. Aquest sistema és una fàbrica de pensionistes pobres. Si no el reformem a temps i ho podem fer. I aquí hi ha una doble injustícia. Autònoms rics que han cotitzat molt poc tota la vida. N'hi han, n'hi han. I autònoms, pobres que han pagat el que han pogut i ara tindran una pensió miserable. Hem de solucionar-ho. Aquest model que castiga els de baix i protegeix els de dalt. Des d'Esquerra Republicana no ho podem acceptar. És cert que s›ha avançat cap a la cotització per ingressos reals. És cert, i ho valorem i hi estem d›acord i ho compartim. Qui guanya poc ha de cotitzar poc. Qui guanya més ha d›aportar més. En això estem tots d›acord. Però avui encara hi ha autònoms amb ingressos baixíssims a qui la quota ofega. No pot ser que algú que ingressa 700 euros, al mes, hagi de pagar prop de 300 euros de quota. No pot ser. Si un mes no treballa, no cobra, però continua pagant. Això és senzillament insostenible. I a part que no és just. I una injustícia més que crec que hem de solucionar, El sistema tracta als autònoms com a màquines de pagar també en els casos de pluriactivitat, i també faré una proposta si ets alhora assalariat i autònom, o autònom és la segona activitat, acabes cotitzant dues vegades pels mateixos riscos. Nosaltres proposem una cosa molt senzilla una persona sola, una sola quota de seguretat social amb un topall únic perquè ningú pagui dues vegades pel mateix. I una quota reduïda quan l'activitat autònoma és secundària. Crec que ho podríem estudiar. Crec que ho podríem estudiar.»

Fragmento 3 de 16 de esta intervención.