«Malaltia. Un assalariat que es posa malalt cobra, un autònom no pot treballar, per tant no factura i, a sobre,ha de continuar pagant la quota durant els primers 60 dies de baixa. Això obliga a molta gent a treballar amb febre, amb lesions, amb dolor, i penso que no és correcte i també ho hem de treballar i hem de millorar-ho perquè és un problema real. En un estat que es diu social. Proposta clara. En cas de malaltia greu. Quota zero des del primer dia i possibilitat de contractar un substitut amb una bonificació potent. Tot això ho pagarem perquè baixarem les quotes dels de baix i al mateix temps apujarem els de dalt. Està calculat. No hem fet volar coloms. Majors de 52 anys. Un assalariat de 53 anys que perd la feina pot cobrar el subsidi de majors de 52 anys i continuar cotitzant. Un autònom de 53 anys que ha de tancar el negoci. Res. Caiguda lliure fins la jubilació. Ho hem de solucionar. Conciliació i cures. Per tenir fills o cuidar-los, els autònoms són també aquí ciutadans de segona. Prestacions per maternitat o paternitat o lactància pitjors d'accés i en la pràctica, més febles. Si demanem cotitzar per ingressos reals i just, hem de rebre també el mateix.»

Fragmento 5 de 16 de esta intervención.