«Tercer bloc i molt sagnant el dels falsos autònoms i els trade i la precarietat real. Els trade són els treballadors dependents. Aquí sovint es parla dels autònoms com si fossin arquitectes d›èxit o consumidors de luxe. No és veritat. La realitat és una altra. Les dades ens diuen que al voltant del 65 % dels autònoms ingressen a l›entorn del salari mínim interprofessional: el paleta que es trenca l›esquena, la perruquera del barri, la traductora o el periodista que li diuen que és freelance, el transportista autònom, el músic que factura 250 euros al mes i paga 200 de quota. Molts són literalment treballadors pobres que treballen 10, 12 o 15 hores sense vacances i sense xarxa, i a sobre conviuen amb altres injustícies. Treballadors dependents, autònoms econòmicament dependents que facturen un 75 per cent o més a un sol client. Que això ha sigut una màquina de treure drets perquè moltíssima gent ha utilitzat aquest mecanisme per no fer contractes de treball i fer contractes mercantils. L'ideal, l'ideal del capitalisme sense regulació i de mercat a demanda, entrar i sortir, i tu ho pagues tot. No, això no pot ser. Si ets un treballador dependent, has de ser pràcticament assimilat a un treballador assalariat. I aquí parlem de més de 300 000 falsos autònoms i més de 7500 treballadors que estan registrats oficialment com a trades. Sabem que hi ha moltíssims que no estan registrats. El primer que s'ha de fer, doncs, és que els registrin inspeccions reforçades i sancions exemplars en els casos de falsos autònoms o de no registre de treballadors dependents. Facilitar de debò el registre com a trade quan correspongui, amb drets equivalents als de l'assalariat. Ho podem fer.»

Fragmento 6 de 16 de esta intervención.