«Gracias, ministra, por su respuesta. Evidentemente, planteamos esta interpelación porque aquí es donde podemos mejorar las cosas. Si esperamos lo que nos viene o nos pueda venir, y ojalá no venga nunca, no se va a mejorar nada. Eso está claro. Aquesta gent entén la vida que els beneficis són tots per a mi. I quan les coses van malament, doncs llavors socialitzem les pèrdues. I això és el que entén aquesta gent. No volen, no volen impostos, no volen cotitzacions, però quan les coses van malament volen que els ajudem tots, doncs fan falta impostos i fan falta cotitzacions. Ara hem de fer pedagogia, senyora ministra, explicar més bé a la gent que són les cotitzacions, que són impostos, perquè molta gent no ho sap. Cotitzacions dels assalariats és salari diferit i això hauria de ser també pels autònoms, sobretot pels autònoms més vulnerables. Portem aquesta interpel·lació precisament perquè creiem que amb aquest govern, sinó ara, quan, es poden millorar coses que hem dit aquí i que són reals, no hi ha cap cosa que no hagi dit aquí que sigui fruit de la imaginació. Tots són casos concrets, totes són sensibilitats de diferents autònoms que ens han expressat aquesta problemàtica i que perceben que no són ben tractats. La metàfora que deia és que ells perceben que són tractats com si com una llimona, que se'ls exprimeix al màxim. I hem d'explicar perquè potser en alguns casos és així i en alguns casos no és així. Vostè ha explicat molt bé amb el tema de les cotitzacions.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.