«I en tercer lloc, el PSOE es va quedar sol dins la família socialista europea defensant l'acord al Parlament Europeu fa un parell de setmanes. Recordem que a més del doble d'eurodiputats, van votar en contra que a favor. Per tant, el PSOE va formar part de la minoria i els únics de la família socialista que hi van donar suport. Reflexionin també perquè, de la mateixa manera que li he dit que quan vostès són una excepció positiva, cas dels centres de detenció, en aquest cas són una excepció negativa. Tornem a recordar el que és obvi. El Sàhara és un territori pendent de descolonització segons les Nacions Unides i per tant, Espanya, que va ser la potència administradora com a potència colonial, hi té una gran responsabilitat. I novament, novament, senyor ministre, tornarem a dir des d'aquí que no entenem el gir que el seu gabinet a fet sobre aquesta qüestió. No l'entenem. He escoltat el seu elogi hiperbòlic de les relacions amb el Marroc, jo crec que un pèl exagerades. No caldria aquest entusiasme amb les relacions amb un règim que vostè sap que no és democràtic. Per tant, quan vostè a fet un cant a la defensa dels drets humans, que és veritat en el cas de Palestina i altres, en el cas de la població sahrauí, es produeix un parèntesi i sembla que, pel govern espanyol, els drets humans en el Sàhara occidental són una qüestió opinable. Doncs no. No podem acceptar aquesta moral de geometria variable i, menys, quan vostès representen un Estat que va ser potencia colonial. Des de Catalunya i, especialment, des d'Esquerra Republicana, seguirem reivindicant els drets del poble sahrauí, mantenint les nostres intenses relacions de cooperació, agermanament i recolzament polític. En front d'una actitud incomprensible del seu gabinet i del seu partit.»

Fragmento 7 de 12 de esta intervención.