«Senyors del Partit Popular, és greu. És un nou intent del Partit Popular, jo diria que és un partit pràcticament catalanofòbic, en aquest sentit. De fet, cada vegada que vostès porten diputats com la Cayetana Álvarez de Toledo, treuen un diputat sol. Tant de bo tornessin a portar aquests diputats més ultres que tenen, perquè així les coses, a nosaltres ens van millor que quan porten gent una mica més civilitzada. La seva esmena pretén que l'atenció en català, basc o gallec sigui obligatòria només en l'empresa que té seu física en una delegació territorial on la llengua és oficial. Senyories del Partit Popular, en quin segle viuen? En l'era digital, on els serveis es presten des de qualsevol racó del món, vincular els drets lingüístics a la ubicació d'una oficina és, a la pràctica, anul·lar-los tots. Si un consumidor de Manresa, de Gandia o de Maó truca a la seva companyia elèctrica o de telefonia, té dret a ser atès en la seva llengua, independentment de si el call center -amb això no s'hi posen, si està en anglès queda millor, no?- independentment de si el call center està a Madrid, a Sevilla o a Valladolid. Votant no a la seva esmena, recuperem el text original impulsat per Esquerra Republicana, entre altres partits, amb l'obligació real i efectiva de les grans empreses a garantir l'atenció en les llengües cooficials sense excuses geogràfiques i sense trampes. Perquè parlar en la llengua que és pròpia de cadascú no és un caprici, és un dret de la ciutadania fonamental que malauradament hem estat massa decennis, per no dir segles, sense actualitzar.»

Fragmento 2 de 8 de esta intervención.