«A més a més, la proposta de llei té una visió que ignora de manera descarada la realitat social de Catalunya, una visió que vulnera de manera descarada l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que estableix competències exclusives en serveis socials, en política d'atenció a la dependència, així com en matèria de promoció de l'autonomia personal. Una invasió competencial que vostès, des del Govern, pretenen sumar ara a la que ja va fer la llei que actualment està en vigor i que es va aprovar l'any 2006, sobre la qual el Consell de Garanties Estatutàries va concloure que era inconstitucional en un 70 % de l'articulat, precisament per invasió competencial. A vostès segurament això els hi pot semblar que és un tema menor. I deu ser normal que pensin això, perquè el menyspreu continuat que mostra sempre el Govern de l'Estat cap a l'autogovern de Catalunya ha estat sempre majúscul. Però a més a més, en aquesta llei ho fan amb un fals missatge, un missatge que pretén dir, que pretén insinuar, que pretén materialitzar que Catalunya no és capaç de protegir per si sola els seus ciutadans i que necessiten de l'acció del Govern de l'Estat per tal de protegir com toca als ciutadans. Un fals missatge, el de la llei, tenint en compte que precisament a Catalunya vam ser pioners en l'atenció a les persones amb discapacitat. Un model, el català, que va ser d'èxit fins a quan? Va ser d'èxit fins que el 2006 la seva acció recentralitzadora, amb l'aprovació d'aquesta llei, boicotegés els excel·lents resultats obtinguts fins llavors. Precisament perquè ja en aquella llei es va produir el que està passant a dia d'avui: paraules, bones voluntats, bones intencions però zero recursos necessaris per fer possible l'aplicació d'aquesta llei.»

Fragmento 2 de 11 de esta intervención.