«Señor Feijóo, què tal? Com està? Moltes gràcies per convidar-nos a aquesta mena de moció de censura que ha muntat avui aquí el señor Sánchez. L'han aplaudit a vostè més que a la mani que li van muntar l'altre dia. L'han aplaudit molt els seus, bàsicament fins quan ha dit que recuperaria el delicte de malversació, quan allà no l'han aplaudit tant pel que sigui, principalment la señora Ayuso. Però jo aquí avui li vull fer tres comentaris i una proposta. El primer comentari, señor Feijóo, és que a vostè se li està posant cara de Pablo Casado. O pitjor encara, d'Albert Rivera. Bàsicament cara d'algú que encara no sap, que encara no entén el que està passant. I el que està passant, señor Feijóo, és que per molt que vostè aquí repeteixi que ha guanyat les eleccions, que només li falta fer una cançó amb Bizarrap, per molt que vostè aquí repeteixi 150 vegades que ha guanyat les eleccions, no canviarà la realitat. I la realitat és que vostè no pot governar, perquè això és un sistema representatiu. Ni és Pasapalabra, ni és la Champions, ni és Roland Garros. És a dir, no guanya qui guanya, guanya qui pot sumar per governar. I vostè, señor Feijóo, simplement no pot. I la pregunta que s'hauria de fer, no només vostè, señor Feijóo, sinó la resta de diputats i diputades del Partido Popular és com és possible que vostès hagin pogut passar de pactar amb Convergència i amb el PNB, és a dir, amb Arzalluz o amb Pujol, a només poder pactar amb Ortega Smith i amb Abascal.»

Fragmento 1 de 22 de esta intervención.