«I aquí permeteu-me que no es torni a repetir una metàfora que crec que és molt clara i que passa amb aquesta llei, no? Se'ns convida d'un bon sopar. El menú és bo. Fa molt bona pinta, però al final ens demanen que paguem nosaltres. Espero que això no passi. Per això calen pressupostos i per això estem a favor de que hi hagi tramitació pressupostària i que ens la juguem portant en els pressupostos i que la gent digui perquè clar, aquí tothom vol solucionar coses, però després ningú vol que això vagi acompanyat d'uns diners. I que quedi retratat tothom en aquells pressupostos, qui és el que dona suport i qui és el que no dona suport. I aquí sí que hauria d'estar aquesta partida pressupostària, perquè aquesta llei pugui complir-se i no es quedi en paper mullat, no? És a dir, bon sopar, però esperem que el paguin vostès, perquè sinó malament. La realitat és dura, és veritat. I per això, raó de més de la pressa i no tornar sempre que sí al Senat, que hi ha coses que la gent no les entén. A Catalunya hi ha 70 000 persones esperant una prestació de dependència en aquests moments. Hi ha 70 000 persones que tenen pressa per millorar i que això es pugui solucionar de cop i volta. Moltes persones han mort sense haver rebut cap suport i cap ajut i això és bastant lleig. De fet, hi ha un a cada 55 minuts, segons em diuen les estadístiques.»

Fragmento 3 de 7 de esta intervención.