«M'explico. En el cas del món municipal, per nosaltres és imprescindible reforçar la suficiència financera dels ajuntaments i els recursos propis de què disposen, bàsicament per reduir la dependència de l'Estat. Jo vull recordar que els ajuntaments de Catalunya i també del País Valencià són els més mal finançats de l'Estat. Un exemple, l'any passat van rebre al voltant de 500 euros per habitant i, si corregim en aquest cas el cost de la vida, resulta que els ajuntaments catalans es trobaven un 40 % per sota del finançament que va rebre, per exemple, els municipis d'Aragó. És només una dada, una dada crec que important i que cal reflexionar-hi. Avui, senyora Montero, em ve molt de gust també recordar-li que aquest grup parlamentari vam defensar al Senat una proposició de llei per derogar LRSAL i per reformar la Llei d'estabilitat pressupostària. Dos textos que junts expliquen a la perfecció l'ofec que pateixen els ajuntaments del meu país. En definitiva, també tots els ajuntaments de l'Estat, però jo li parlo de Catalunya. Crec que avui, vicepresidenta, que n'ha de prendre nota perquè hi ha feina, perquè cal, sens dubte, flexibilitzar urgentment la regla de despesa, perquè cal permetre als ajuntaments utilitzar els seus superàvits de manera lliure, perquè cal excloure la inversió en habitatge dels límits de despesa, perquè cal també transposar un nou marc fiscal europeu per donar major flexibilitat a la despesa i fixar objectius a mitjà termini, perquè cal repartir els objectius de dèficit i de deute de manera justa...»

Fragmento 2 de 4 de esta intervención.