Teresa Jordà i RouraERC
Diputada
«En definitiva, i acabo. L'Estat, vostès, es queden al marge. L'Estat, vostès, ens imposen les regles, els recursos i les normes i a sobre ens retreuen que no som capaços d'arribar. És el mateix esquema de sempre, vicepresidenta. Vostès decideixen i nosaltres paguem, això sí, i Catalunya aguanta. I sap què passa, vicepresidenta? Que hi ha un detall que crec -sospito- que vostès encara no poden controlar, que és també la nostra determinació, perquè si tinguéssim els recursos que generem no estaríem avui aquí discutint de dèficit. Estaríem construint el país que mereixen els nostres conciutadans. I potser és exactament això el que els fa por a l'hora de no modificar el que fa tant temps haurien de modificar. Doncs miri, tinguin-ho clar: o ens deixin gestionar el que es nostre o sens dubte seguirem avançant igualment perquè aquest país, el meu, no ha vingut, vicepresidenta, a demanar permís. Moltes gràcies. Decía que hay que repartir los objetivos de déficit y de deuda de manera justa entre las autonomías del Estado y los municipios. Tienen que tener voz y voto también a la hora de decidir sus objetivos de déficit las autonomías y los ayuntamientos. Señora Montero, sé que eso pasa hoy, pero pasa porque les forzamos a ello. Por lo tanto, creemos que también es preciso que se introduzca en la ley. Y ya no sé si catalogarlo de triste o de patético, pero la realidad es que tanto su partido, el Partido Socialista, como el Partido Popular bloquearon ese debate en el Senado. Esperamos que puedan explicarse con sus alcaldes y alcaldesas, pero, sobre todo, lo que esperamos en el Grupo Republicano es que, cuando debatamos esta proposición de ley aquí en el Congreso, cambien su posición.»
Fragmento 2 de 4 de esta intervención.