«Senyories, i també vull ser molt clar, si s'ha passat en aquest país de voler detenir independentistes a l'exili a voler negociar amb independentistes a l'exili ha estat, un, perquè el PSOE no té pla B, Ciutadans no existeix -ha passat durant quatre anys, si no ho diem nosaltres, no ho diu ningú. I dos, perquè hi ha un partit independentista que és el meu, Esquerra Republicana, que s'ha trencat la cara perquè així sigui. Benvinguts siguin, doncs, aquells que ara s'apropien de lluites passades que mai van defensar. Senyories, el problema no era negociar, el problema era que no negociaven tots. I vull recordar una cosa que no es recorda gaire al meu país, i jo me n'alegro molt i dono la benvinguda que molta gent avui negociï conceptes, termes, drets que nosaltres vam defensar fa quatre anys. Són aquests. Nosaltres ens vam presentar a unes eleccions amb aquests cartells. Benvinguts siguin aquells que ara ens ajuden. Acabo. La democràcia en un país, senyories, es mesura pel grau de tolerància de les seves dretes i pel grau de valentia de les seves esquerres. I el primer ho coneixem i ho patim, i el segon també. L'acció de les esquerres, senyories del PSOE, senyories de Sumar, senyories del Govern en funcions, l'acció del govern de les esquerres no pot ser de transició. I vostès massa vegades s'han comportat com un govern de transició. L'acció de govern de les esquerres ha de ser transformació. Ni pot ser que els problemes de Feijóo sempre siguin la seva salvació, ni pot ser que tot costi tant, ni pot ser que només frenem, que només frenin retrocessos i costi tant impulsar avenços. Saben per què tanta gent sense res, de fet, saben per què tanta gent sense drets vota a Feijóo, a Ayuso, a Abascal o a Mirei(?)? Perquè quan no tens res, perquè quan no tens drets has de tenir molta consciència de classe, és molt difícil que t'importi que algú digui que ningú tindrà res, que ningú tindrà drets. I aquesta gent que per a molts de nosaltres sonen com una amenaça, simplement sonen com gent sincera. Aquest és el drama. I si no, fixin-se en què ha passat a Grècia, 13 hores diàries, sis dies a la setmana, jubilació als 74 i sis mesos de presó per qui convoqui una vaga. Señorías del PSOE y de Sumar, cuando vean las barbas de Grecia arder, pongan las suyas a remojar.»

Fragmento 9 de 22 de esta intervención.