«I anem al fons del problema, que no és cap caricatura. El problema és la falta d'habitatge assequible. I aquí té la culpa el Govern. Porten vuit anys. Falten salaris dignes, sobra rendisme. I aquí també té culpa el Govern, perquè portem anys. Tenim una taxa, segons la AROPE, del 25,8 % de pobresa. Això no és mala sort, és un model que expulsa. I aquí també va la nostra crítica al Govern: no es pot normalitzar viure a base de pedaços, però aquí hi ha dues torres perversitats greus. La primera la dreta i l'extrema dreta. És una perversitat espantar i no votar aquest escut de protecció. Mà dur amb el feble i catifa vermella a l'especulador i la segona, un govern que es diu progressista, però que manté el país en una provisionalitat que castiga els de sempre. I mentrestant, per a la indústria de la guerra, la caixa sempre és plena. Senyors del Govern, això és important. Espanya ha invertit 94 000 milions en programes per modernitzar l'exèrcit. 94 000 milions d'euros. Això va ser ràpid. Això va ser molt ràpid. Això no hi ha pròrrogues. Això està compromès. A l'últim Consell de Ministres, 2000 milions extres. Aquí hi ha pressa. Aquí no hi ha pròrrogues. Aquí no hi ha l'angoixa d'arribar al desembre al BOE. Això és una indecència. Per un partit, per un govern que es diu progressista. No pot haver un estat que té el 25 % en la pobresa amb aquests percentatges d'inversió en armament no pot passar. No podem pagar això. Perquè la seguretat per a la gent que no té és tindre un habitatge. És que els serveis públics funcionin. Això és la seguretat. Que la pensió revaloritza, que el bo elèctric per aquells que no poden pagar el tinguin. I estem parlant de no mesures revolucionàries. Estem parlant de mesures pal·liatives o simplement pal·liatives. Imagini's això invertit en habitatge. Ens ho podem imaginar? Per favor, posin a treballar.»

Fragmento 4 de 7 de esta intervención.