«Començo per la qüestió més important de totes. La majoria de vostès venen pregonant que el reconeixement del dret a l'autodeterminació suposaria la liquidació d'Espanya. Aquests dies ho hem tornat a escoltar amb intensitat. señor Feijóo, vostè va esmentar diumenge les Corts i la Constitució de Cadis per defensar l'espanyolitat de la seva posició i establir un lligam amb un moment modernitzador que hauria pogut canviar la història d'Espanya. I es va oblidar d'explicar que aquest intent va acabar liquidat pel rei Ferran VII, confirmant el que la història ha demostrat des de Felip V: sempre hi ha un Borbó que espatlla la festa. Però el que sobretot es va oblidar d'explicar és que el territori espanyol de la Constitució de Cadis no té res a veure amb el territori espanyol de la Constitució postfranquista que hi ha avui. I tanmateix, Espanya ni ha desaparegut ni s'ha liquidat. Si per als constituents de Cadis eren territoris espanyols llocs com el Perú, Veneçuela, Guatemala, la península de Yucatán o Cuba, avui tots aquests territoris pertanyen a estats que es van declarar independents d'Espanya, van deixar de ser espanyols. I Espanya, señor Feijóo, va continuar existint. I perquè en prenguin nota tots els apocalíptics de la independència de Catalunya, si cap d'aquests estats no ha demanat el reingrés a Espanya deu ser perquè la independència no és cosa tan dolenta i que hi pot haver vida -vida intel·ligent- fora d'Espanya.»

Fragmento 2 de 21 de esta intervención.