«Avui -ja els ho he dit- el nostre vot a aquesta investidura és no. Set nos que faran impossible -a no ser que hi hagi un tamayazo- que vostè avui sigui president del Govern del Reino. Mentre depengui de nosaltres els nostàlgics que tornen a ocupar les portades com Aznar, com Ayuso, com Felipe González o com Guerra, no decidiran el futur de Catalunya. Per tant, no és només un no a vostè, señor Feijóo, és un no rotund a Aznar, a Rajoy, als Felipes -González i VI-, a Guerra i a tots els zombis de la transició que surten de cacera cada cop que es pensen que la seva pàtria està en perill. I l'anomalia democràtica, señor Feijóo, és que vostè faci al·lusió permanent a una persona que avui no està a l'hemicicle i no se li respecti la immunitat que tots els països de la Unió Europea, excepte el Reino de España, li respecta. En tot cas, la singularitat del debat d'investidura d'avui obliga a recordar, des de la perspectiva de Junts, algunes coses. Espanya es veu confrontada ara mateix a un dels seus dilemes, que no sempre resol bé: o viu en el bloqueig, cosa que podria cronificar la confrontació entre els dos blocs ideològics espanyols, o pacte. Cal recordar també que l'aritmètica actual, que no és un caprici dels déus ni de l'atzar, sinó que és fruit d'allò més sagrat en democràcia, que és el vot directe dels ciutadans, aquesta aritmètica esdevé el seu pitjor malson: que Junts sigui una força decisiva i imprescindible en una hipotètica investidura. Junts, com saben, no forma part de cap bloc polític, ni en formava, ni en forma, ni en formarà, hi hagi o no hi hagi investidura. I el fet de no formar part de cap bloc espanyol ens situa com una força acostumada a rebre retrets i menysteniments d'una banda i de l'altra. I sabem que seguirà sent així. Sabem que el marc polític espanyol és binari: o ets dels vermells o ets dels blaus, o ets d'un bloc o ets d'un altre. Un marc on el dissident és tractat amb menyspreu i amb agror. Per això els diem a uns i altres que estem endurits davant dels seus retrets i davant del seu menysteniment. Tenim ben present aquell refrán espanyol que diu: Menea la cola el can, no por ti sino por el pan. No els pretenem canviar, però sí que els volem deixar clar que tampoc ens canviaran a nosaltres.»

Fragmento 5 de 21 de esta intervención.