«Aquest model català de gestió que vostès i els seus socis, amb aquest acord de traspàs, no volen que es generalitzi a Catalunya perquè perdrien poder sobre les infraestructures. Ens han dit miserables per dir això, però el traspàs que vostès han acordat perpetua el model centralista. I només cal veure en aquesta crisi com la Generalitat de Catalunya no pinta res. No mana Renfe, no mana Adif, i ha d'anar el secretari d'Estat corrents a posar ordre i a donar un cop de mà. Per cert, el valor del model no ve de que el ministre de torn, o el conseller de torn, diguin que tenim un model d'èxit. El model d'èxit ho és quan els usuaris no paren de créixer, com en el cas de Ferrocarrils de la Generalitat i quan hi ha un reconeixement extern. Saben vostès qui és el president de la UITP, la Unió Internacional del Transport Públic? Ho saben? El president honorífic, el que va ser durant dotze anys el director general de Ferrocarrils de la Generalitat. Aquest és el president honorífic, un professional de reconegut prestigi, independent, sense afiliació política, que va ser dotze anys director general de Ferrocarrils fins que Esquerra Republicana va considerar que havia de prescindir dels seus serveis. Un model de professionalització, de talent i d'eficiència. Però vostès i els seus socis volen mantenir un model centralitzat a costa de la qualitat de vida de la gent de Catalunya. El mal servei de Rodalies no es resoldrà en mans dels que han perpetuat el mal servei. Exigim un traspàs total.»

Fragmento 4 de 8 de esta intervención.