Diputada
«La gent no demana miracles. Demana una cosa molt bàsica: demana que quan vagi a l'estació el tren que arribi i arribi a temps i que a més a més, sigui segur. I això, senyories, torno a repetir, no es resol ni amb descomptes ni amb titulars bonics. Es resol amb inversió, planificació, lideratge i responsabilitat política real, que és el que els hi demanem des de fa molt temps aquesta responsabilitat política real. Evidentment, votarem a favor d'aquest Reial Decret, perquè ja només faltaria que amb tot el caos que hi ha, la gent hagués de pagar per fer aquests viatges. Però recordin: la gratuïtat que ara han posat els trens que no passen, no ens solucionarà res. Estan creant traumes que costarà molt de revertir. Podria ser que la nostra gent jove no tingués mai ganes d'agafar un tren perquè els estem totalment traumatitzant. No pot ser que arribin a una estació i no sàpiguen si el tren passarà o no passarà. Això no pot ser. No pot ser que pugis a un tren i estigui buit. No pot ser que arribis a una estació i no funcionen les escales mecàniques. No pot ser que no funcioni l'ascensor perquè la gent que té mobilitat reduïda els estem excloent també d'un sistema que hauria d'estar pensat per a tothom. Hem aprovat la Llei de Mobilitat fa molt poc. Fa molt poc que es va aprovar amb unes mesures que eren importants. Ho vam estar treballant amb diputats del seu grup parlamentari. Què fem? Deixem exclosa tota la gent perquè no poden funcionar les estacions, ni els ascensors, ni les escales mecàniques? Sap quant temps passen a arreglar unes coses tan simples amb unes estacions? Poden arribar a passar tres i quatre mesos. Això no és incentivar el transport públic.»
Fragmento 3 de 7 de esta intervención.