«El 2024 un 25,8 % de la població espanyola es trobava en risc de pobresa i d'exclusió social, segons la taxa AROPE, més de 12 milions de persones. El fet que, malgrat tenir una feina, senyories, milions de persones puguin sortir d'aquesta situació és altament preocupant. No entenem massa vegades, per no dir sempre, el triomfalisme del Govern espanyol quan parla de la taxa d'atur més baixa des de l'any 2008 o, més enllà de reduir l›atur i de mesures importantíssimes, com augmentar el salari mínim o facilitar l'ingrés mínim vital. És evident que cal anar molt més enllà. Des d'Esquerra Republicana crec que hem estat molt clars parlant i defensant mesures productives i fiscals per tenir una Catalunya justa i pròspera. Des del nostre entendre, cal apostar per l'estratègia de reindustrialització, sobretot la reindustrialització verda important i per l'especialització, sobretot en els sectors amb un alt valor afegit. I cal abandonar l'aposta pel model, en aquest cas, econòmic amb baix valor afegit que es basa en el turisme de masses o el rendista expressat. Val a dir, amb l'ampliació o amb la suposada ampliació de l'aeroport del Prat, per exemple, o la falta d'ambició en matèria climàtica. I a nivell fiscal, ho hem dit també moltes vegades, apostem per rebaixar l'IRPF a la classe treballadora. Apostem per equiparar les rendes del capital a les rendes del treball, no és cap novetat, i establir un marc més just en matèria climàtica, també per a les empreses o per a les grans empreses, en aquest cas de l'Ibex. Abaixar impostos com demana gairebé cada sessió plenària, tant el Partit Popular com VOX, de manera reiterada, no es trasllada en tenir directament menors preus i majors ingressos per a les famílies. Més aviat al contrari.»

Fragmento 2 de 5 de esta intervención.