«Des d'Esquerra Republicana ho diem sense embuts: si el Senat és una cambra territorial, que no ho debatrem avui aquí, ha de representar els territoris i els ha de representar tal com són, no tal com eren fa mig segle. Aquesta és una reforma que no trenca res. De fet, ni tan sols esgarrapa la intocable unitat d'Espanya que alguns defensen més amb l'estómac, si em permeten, que amb el cervell. És una reforma que tampoc resta drets a ningú. Al contrari, és una reforma que el que fa és afegir democràcia, perquè no s'hauria de fer, però ho llanço. No sé si algú en aquest hemicicle, doncs li fa por adquirir més democràcia. Ho demano. Em temo que alguns -?els mateixos que no em deuen entendre, perquè tampoc m'escolten- a aquests, possiblement, la democràcia els fa una mica de por. I deixi'm que vagi un pas més enllà. Aquest és un debat que interpel·la el conjunt dels Països Catalans, també Països Catalans, una realitat conceptual que a molts els fa explotar les neurones. Interpel·la una manera d'entendre l'Estat basada en la uniformització i en el centralisme, una manera de fer que incomoda profundament quan als pobles petits, els pobles insulars, els pobles catalanoparlants, alcem la veu i reclamem ser tractats com a subjectes polítics complerts, subjectes polítics complerts. També un concepte que no hauria d'espantar ningú en una democràcia plena. I aquesta és la qüestió: Formentera parla en català. Formentera també pensa en català. Formentera forma part d'un espai cultural, lingüístic i nacional, i això, senyories, no es pot ignorar.»

Fragmento 3 de 7 de esta intervención.