«Gràcies, president. Bona tarda, diputats i diputades. I avui tornem a intervenir arran d'una proposició no de llei que ens presenta el Partit Popular sobre el caos ferroviari a Catalunya. I deixi'm dir-li que ara ja no és el caos ferroviari a Catalunya, sinó què és el col·lapse ferroviari a Catalunya. I abans d'entrar en titulars fàcils, m'agradaria anar una mica al fons de la qüestió, perquè la seva PNL fa un relat genèric del problema, però evita deliberadament assenyalar-ne les causes estructurals, perquè davant dels darrers incidents, les preguntes són clares i haurien de tenir una resposta. Quines infraestructures a Catalunya presentaven deficiències conegudes abans que tot esclatés? Perquè fa molts anys que el Grup Parlamentari Republicà es queixa de la mancança d'inversions a Catalunya. Per què, a més a més, actuacions que ja estaven previstes van quedar pendents executar? Per què Adif no executa el seu pressupost? Perquè aquest és l'arrel del problema, perquè no estem parlant de fets sobrevinguts, sinó de mala gestió i de decisions equivocades. Perquè Adif no només gestiona infraestructures, amb les seves decisions, també exerceix un paper polític i no n'assumeix mai les responsabilitats. I si mirem què s'ha decidit en els darrers anys, el patró d'Adif és evident: tanquen i buiden centres de manteniment; fan la concentració de la gestió lluny del territori i, per tant, això vol dir que estan dues hores a arribar quan hi ha una incidència; externalitzen el manteniment i redueixen el personal propi. I això què vol dir? Menys coneixement del terreny, menys capacitat de resposta davant les incidències i menys precarització del qui està treballant. I no ho diem només el grup parlamentari. De fet, ho denuncien reiteradament els treballadors i les treballadores ferroviàries.»

Fragmento 1 de 8 de esta intervención.